L’ull és com un espill: l’espill és únic, però en l’ull del qui mira les imatges són moltes.

Muhyiddin ibn al-‘Arabí (Múrcia 1185-Damasc 1240), Les joies de la saviesa.

Segons la revisió del padró municipal de 2003, amb les dades per municipis, a la demarcació tarragonina hi ha censades 21.570 estrangeres. D’aquest total el 39,82 % prové de la Unió Europea, el 24,87 % d’Àfrica, el 32,61 % d’Amèrica, i el 2,61 % d’Àsia.
A les nostres enquestes oficials sobre la immigració les dones no son considerades com a objecte d’estudi, només serveixen d’element diferenciador en una casella de la gràfica, aquella que s’empra per indicar el sexe. La primera discriminació és la del dret al treball. És absolutament degradant i penós que les lleis d’estrangeria no contemplin la possibilitat de les dones a accedir al mercat de treball, perpetuant els esquemes patriarcals imposats, i condemnant-les a l’execució de tasques menysvalorades per la societat. En les societats occidentals contemporànies, el pertànyer a una raça o a un grup ètnic minoritari diferent del que ostenta el poder sol ser, per a les dones, un factor addicional de subordinació. El cas de les negres i de les chicanes als Estats Units han estat estudiats, i des d’aquests estudis s’ha elaborat teoria per entendre les relacions que s’estableixen entre gènere i raça/grup ètnic en societats capitalistes i no capitalistes.

La situació de la invisibilització de la migració femenina ha estat la principal lluita de les dones migrades fins a les darreries dels 90. Així, a les jornades celebrades a Barcelona el 1995 sobre les dones immigrades, el lema precisament era aquest: “les dones immigrades desafiem la invisibilitat”. A l’actualitat veuen que han de tornar a posar l’accent en la necessitat d’organització i de relació en el que tenen en comú. Perquè les dades i la verbalització sobre la feminització de la migració són escoltades en els fòrums de debat, però això no soluciona la invisibilització, car no són elles les que parlen sinó que d’altres parlem d’elles, per elles.
Aquestes iniciatives s’han dut a terme sobretot a Barcelona, pel que fa al Tarragonès la situació és totalment diferent, no existeixen propostes d’aquest caire. És des d’aquesta constatació que vaig creure oportú i adient endegar una anàlisi que avalués en alguna mesura l’impacte migratori a les nostres contrades, posant l’accent en la percepció que es té de la migració de gènere, a més de la migració en general. A partir d’aquí vaig iniciar un treball de camp que s’ha articulat des de diferents paràmetres: entrevistes-clau, enquestes semi-dirigides amb preguntes obertes, contestades via e-mail, recull de dades estadístiques publicades i discussions en grup (seminaris). El qüestionari ha estat dirigit a una mostra selectiva d’alumnes de la Universitat Rovira i Virgili (158, franja d’edat 18-24) que l’han respost voluntàriament.