[Abstract] Pensar per actuar en contra de la violència de gènere
  Mª Jesús López Serralvo Torna al menú Document DOC Document PDF Document TXT Envia a un amic  
Vols la versió íntegra d'aquest article?

Segons l’article 1er. de la Declaració sobre l’Eliminació de la Violència contra les Dones de l’Assemblea General de les Nacions Unides la definició de violència de gènere és la següent:

“Tot acte de violència basat en la pertinença al sexe femení que tingui o pugui tenir com a resultat dany o patiment físic, sexual o psicològic per a la dona, incloses les amenaces sobre aquests actes, la coacció o la privació arbitraria de llibertat, tant si es produeix a la vida pública com a la privada.”

És a dir, violència de gènere són totes les formes sistemàtiques de violència que pateixen les dones pel sol fet de ser dones. La violència de gènere inclou dons, totes aquelles violències que pateixen les dones des de la violència simbòlica fins a la violència dintre de les relacions de parella. La violència domèstica dons, és un part de la violència que pateixen les dones de manera universal i que compren les agressions que pateixen les dones infringida pels homes amb els qual tenen o han tingut una relació de parella (sigui de convivència o no).

El present treball està basat en el taller sobre violència de gènere que es va realitzar el dia 11 de desembre de 2004 dintre del programa del Postgrau Especialista Universitari en Gènere i Diversitat Cultural i del Curs extensiu universitari: Pensar per Actuar en contra de la violència de gènere.

El taller es va basar en aquesta part de la violència de gènere que es produeix dins de les relacions de parella, tant respecte a com ho viuen les pròpies protagonistes com els recursos que hi ha a l’abast de les dones. Es tractava de posar cara i veu als protagonistes de la violència de gènere i constatar davant dels protagonistes de totes les explicacions pràctiques que ens havien anant donat durant les tres classes en que varem parlar de violència de gènere. Per una altra banda també es van convidar a les professionals que des de l’administració treballen i manegen els recursos que posa al seu abast, en aquest cas, l’administració local. El taller va tenir dues parts ben diferenciades, en la primera part els professionals van parlar des del seu punt de vista dels recursos i en la segona part varem contar amb els testimonis de tres persones que han patit violència i que ens van explicar la seva història.

El taller es va compondre de les següents intervencions:

1ª PART: Intervenció i atenció a les dones que pateixen violència de gènere: els recursos públics

Soledad Nieto: Coordinadora de Serveis Socials de l’Ajuntament de Tarragona.
Exposició d’un cas real atès per l’equip de Serveis Socials de l‘Ajuntament de Tarragona. Intervenció en un cas d’urgència (un cas en el que la dona marxa de casa per una agressió de la parella i la resposta per part de l’administració local).

2ª PART: Els protagonistes

  1. Lola: Dona de 50 anys viuda i que va passar el procés de denúncia i separació fa cinc anys i ens explica la seva experiència. En el seu cas va fer ús dels recursos públics.
  2. Anna: Dona que s’està separant actualment i que està passant aquest procés en aquests moments. Anna està fent ús dels serveis d’Adhara, entitat privada.
  3. Joan: Joan és un home de 44 anys fill d’una família en la que el pare maltractava la mare. Joan ens dona la visió des del punt de vista dels menors que conviuen en aquesta situació

Les persones participants en el taller són les següents:

  • Coral Cuadrada, professora d’història medieval de la URV, membre del GREC i coordinadora del postgrau
  • Pilar Monteagudo coordinadora del taller de violència i membre de ADHARA, associació contra la violència familiar
  • Soledad Nieto, coordinadora del serveis socials de l’ajuntament de Tarragona, que dona testimoni des del punt de vista professional del cas de Raquel, cas real que es va atendre des del seu servei.
  • Lola i Anna, les dones protagonistes que donen testimoni sobre la seva experiència com a supervivents de respectives relacions d’abús.
  • Joan, un home que explica la seva experiència com a fill de d’una relació en la que el pare maltractava a la mare.
  • Marga Arin, psicòloga, professora del postgrau, especialista en violència de gènere
  • Psicòloga i Treballadora Social del SIAD de l’Ajuntament de Tarragona
  • Les alumnes participants tant en el curs de postgrau com en el curs d’extensió universitària

El taller es va desenvolupar en un ambient dinàmic i participatiu que va propiciar que hi hagués moltes preguntes, reflexions, aclariments, per part de totes les participants la qual cosa va propiciar un diàleg bastant fluid per part de totes i tots. De fet, només les intervencions de les professionals i de les alumnes i el debat que es va generar ja mereix una anàlisi profunda sobre el nivell de sensibilització, informació i implicació sobre el tema que ens ocupa com un reflex més o menys esbiaixat de la societat en que vivim.

El present treball ha tingut dos fases, la primera fase ha consistit en la transcripció íntegra de les intervencions que es van produir durant el desenvolupament del taller. La segona fase ha consistit en l’anàlisi de part d’aquestes transcripcions. Per la realització de l’anàlisi, encara que totes les intervencions eren molt interessants, només ens fixarem en les aportacions fetes pels tres protagonistes principals i directes, Lola, Anna i Joan, perquè cadascuna de les intervencions té valor en sí mateixa i totes són exemplificadores de les conseqüències de la violència de gènere dins la parella. L’autora també ha tingut en compte que els testimonis directes aporten una càrrega emocional en els seves intervencions que fan que siguin les seves paraules molt més importants i enriquidores que qualsevol altra explicació.