En Hassan va néixer i va viure fins l’any 1998 a la ciutat Agadir, capital de la regió del Souss. Aquesta província es troba situada aproximadament a l’alçada de les Illes Canàries i viu de la pesca i el turisme sobretot d’origen alemany i anglès.

Un dia, li van proposar fer un viatge amb l’institut per assistir a la Expo de Portugal i va decidir anar-hi. Allí hi havia el germà del seu millor amic (entre ells es tracten de cosins) que els hi va proposar quedar-se al país i no retornar amb la resta de companys. Al principi no ho van veure clar però al final ho van fer. A partir d’aquest moment van començar a vendre de forma ambulant per tal de poder-se guanyar la vida i de pas, enviar diners a les seves famílies i el cert és que se la van guanyar molt bé, cada més enviaven més o menys 2000 dirhams (200 €) que és pràcticament un sou tenint en compte que un salari normal és de 240 €. Després però van començar els problemes ja que el seu visat va caducar i van haver d’esperar molt de temps fins que van fer una d’aquestes campanyes de “papers per a tothom” a l’Estat Espanyol. A Ourense van tramitar els papers després d’haver pagat una suma considerable per tal que un compatriota els empadronés a casa seva. Obtinguts els NIEs, com que a Portugal continuaven essent il·legals, van decidir marxar cap a Granada on hi tenien uns coneguts.

Espanya no era ni de molt menys el que esperaven, els hi va costar molt trobar feina i quan per fi ho van fer, era en un magatzem a l’engròs d’articles de “Tot a 100” propietat d’un marroquí. Aquest, els tractava molt malament, els hi pagava molt poc i no els tenia assegurats - el Hassan assegura que quan un marroquí aconsegueix fer-se amb una empresa en un país que no és el seu, es converteix en un prepotent que busca enfonsar a tot aquell compatriota que treballi a les seves ordres – de manera que tant el seu cosí com ell van plegar de la feina i van decidir buscar-se la vida per separat. En Brahim va anar cap a Huelva a la campanya de recollida de la maduixa i el Hassan va parlar amb un amic que vivia a Salou per veure si hi havia treball i si podia compartir pis amb ell.